pharrell adidas nmd human race tangerine orange pharrell x adidas nmd human race tangerine pharrell adidas nmd human race tangerine orange pharrell x adidas nmd human race debuts orange pharrell x adidas nmd human race another look pharrell x adidas nmd human race pharrell x adidas nmd human race black pharrell x adidas nmd human race black pharrell x adidas nmd human race fall 2016 colorways pharrell x adidas nmd human race fall 2016 pack now available pharrell x adidas nmd pharrell adidas nmd human race colorways pharrell williams adidas nmd human race colorways pharrell x adidas nmd human race tangerine pharrell x adidas nmd human race tangerine five adidas nmd human race colorways pharrell releasing soon pharrell adidas nmd human race colorways pharrell williams adidas nmd human race colorways pharrell x adidas nmd human race tangerine pharrell x adidas nmd human race tangerine

Crònica d’actes

«El cristianisme en els relats mediàtics. Necessita l’Església un canvi d’estratègia?»

FUNDACIÓ CLARET – XIXè SIMPOSI. 27 de maig de 2017

En l’àmbit de la comunicació se sol parlar de “relat” per referir-se a la lògica del discurs que un periodista, un mitjà o un col·lectiu vol comunicar respecte a un fet, una institució, etc. Va més enllà de la mera informació: sol ser una interpretació construïda a partir de la tria d’alguns aspectes de la realitat. La finalitat del “relat” és generar, per la seva eficàcia i credibilitat, una determinada opinió o convicció. Sobre el cristianisme i l’Església corren diversos relats als mitjans que en transmeten una determinada imatge, amb més o menys intencionalitat.

En general solen ser força crítics, ja que tendeixen a subratllar el més polèmic i escandalós de l’Església (més que del cristianisme) i a associar-la amb posicions ètiques i polítiques retrògrades, de dretes o fins integristes.

Podem parlar fins i tot de relats clarament “militants”, que obeeixen a una estratègia d’esborrar l’Església i el cristianisme de l’espai públic…

I també trobem “no-relats”, és a dir, silencis clamorosos respecte d’esdeveniments, persones, iniciatives sorgides de la fe cristiana, objectivament importants, que se silencien.

No hi ha dubte que hi ha també relats que destaquen  la força de compromís del cristianisme i entitats d’Església, especialment envers els més pobres i desfavorits: Casaldàliga, Òscar Romero, Papa Francesc, Càritas, Justícia i Pau… Però se sol tendir, perquè no sembli que s’està a favor de l’Església, a desvincular aquestes persones i institucions de la mateixa Església o del cristianisme, mostrant-los en contraposició a l’Església oficial o jeràrquica, que els margina o condemna, o silenciant la seva clara identitat i motivació cristiana.

En general els cristians i l’Església no es troben gaire còmodes amb la majoria d’aquests relats, perquè pensem que distorsionen força la realitat. Té raó l’Església en considerar negatius la majoria de relats sobre ella mateixa o en general sobre el cristianisme? Què en pensen els comunicadors que s’ho miren des de fora de l’Església? Quina part de responsabilitat té la mateixa Església en aquesta visió del cristianisme? Es mostra en condicions de crear relats alternatius? Arriben aquests relats a l’opinió pública amb prou credibilitat i eficàcia? Necessita l’Església un canvi d’estratègia?

La Fundació Claret vol ajudar a plantejar i respondre aquestes preguntes, afavorint un diàleg entre perspectives diferents, que ajudi a fer crítica i autocrítica i a plantejar noves perspectives.

Programa

9:15-9:45h: recepció i recollida de material

9:45h: presentació del Simposi, a càrrec de Màxim Muñoz, President de la Fundació Claret.

10h: Primera ponència a càrrec de Miquel Tresserras, catedràtic d’història del pensament contemporani a la Facultat de Comunicació Blanquerna – URL.

«Com es perceben des l’Església els relats mediàtics sobre el cristianisme. Crítica, autocrítica i perspectives».

10:45h: Comunicació a càrrec de Rafael de Ribot, periodista.

«Com es perceben des dels mitjans els missatges del cristianisme. Una experiència personal».

11:30h: Descans

12h: Taula Rodona-Debat obert, moderada per Jordi Roigé, periodista, director d’ANIMASET MEDIA i COMUNICACIO. Participants:
Paco Niebla, cap  de la secció de Societat d’Efe a Catalunya.
Pepa Masó, directora adjunta d’informació general. El Punt AVUI.
Llúcia Oliva, periodista de televisió, directora del documental “Santuaris     de l’antifranquisme”.

13:45h: cloenda del Simposi

Podem trobar elements il·luminadors del Concili Provincial Tarraconense en la pròpia doctrina del Papa Francesc

No hi ha dubte que el Concili Provincial Tarraconense va suposar per a tota l’Església de Catalunya un esdeveniment de primera magnitud, malgrat dificultats i recels. I això per diverses raons: per la dinàmica de participació que va generar, per les reflexions que va provocar en diversos cercles i a l’aula, per les conclusions que va adoptar. A 20 anys de la celebració, en un nou context eclesial i sòcio-polític, ens podem preguntar quines de les seves intuïcions, dinamismes, reflexions etc. val la pena no deixar perdre i rellançar-los amb nou impuls: temes que van quedar en el “calaix de l’Abat”, sobre els que no es va poder debatre ni concloure amb plena llibertat, la participació que tant impulsa el Papa Francesc des dels diversos carismes i ministeris (bisbes, laics, clergat diocesà, religiosos…), la necessitat de projectes interdiocesans que sumin esforços respecte als grans reptes que tenim com a Església, etc.

Tot plegat ens ha portat a organitzar un Simposi que, més que fer pròpiament un balanç dels fruits del Concili, cerqui els elements d’aquell gran esdeveniment eclesial que puguin il·luminar i dinamitzar el present i el futur de l’església de Catalunya.

Perquè pugueu reviure totes les ponències que van tenir lloc durant el XVIIè Simposi de la Fundació Claret us adrecem aquí les diferents gravacions de la jornada.

Inauguració-presentació del XVIIè Simposi de la Fundació Claret a càrrec de Joan-Enric Vives, Arquebisbe, bisbe d’Urgell, i Pere Codina, patró de la Fundació Claret.

Conferència Bernabé Dalmau i Ribalta, Monjo de la comunitat benedictina de Montserrat i director de la revista montserratina Documents d’Església: «Elements del Concili Provincial Tarraconense com a esdeveniment que ens poden il·luminar avui» 

Comunicació Bisbe Soler Perdigó, secretari general del Concili Provincial Tarraconense: «L’experiència personal del Concili Provincial Tarraconense i reflexió sobre la seva actualitat»

Tertúlia-debat: «En què pot il·luminar el Concili Provincial Tarraconense el present i el futur de l’Església de Catalunya?»

Hi participen:

Joan Torra i Bitlloch, rector de les parròquies de Torelló del Bisbat de Vic, professor de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya i dels Instituts Superiors de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic. Va participar en el Concili Provincial Tarraconense.

Marcel Joan i Alsinella, periodista, membre de la Comissió preparatòria i de la Comissió Diocesana de Barcelona i va participar en el Concili Provincial Tarraconense.

Caterina Verdera i Castelló, Filla de la Caritat i i responsable del programa de voluntariat de la Fundació Filles de la Caritat Fundació Social. Va participar en el Concili Provincial Tarraconense.

Moderador: Jordi Llisterri i Boix, periodista i Director del portal d’informació religiosa CatalunyaReligió.cat

Cristians en la política municipal

Alcaldes i regidors cristians de diversos partits comparteixen el paper que juga la seva fe cristiana en les seves opcions, accions i posicionaments en el govern municipal i en els seus partits.

Hi intervenen:

JORDI SERRA, Alcalde de l’Ajuntament de Roda de Ter

RAMON BURGUÉS, Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell

ALBERT BATET, Alcalde de l’Ajuntament de Valls

José A. Pagola: «L’Església necessita una conversió sense precedents»

La Fundació Claret va convidar José A. Pagola perquè  presentés la seva obra «Tornar a Jesús: una proposta concreta» editada per l’Editorial Claret, i exposés als presents la proposta metodològica que porta temps treballant i difonent, per posar a Jesús en el centre, i que recull el seu darrer llibre: Els grups de Jesús. Una nova forma evangèlica d’organització de les comunitats on l’Evangeli sigui llegit sense mediadors, de forma directa «com feien els primers cristians», va recordar.

Aquests Grups de Jesús, que ja funcionen a Llatinoamèrica i a d’altres comunitats com a Andalusia, «poden ser la matriu per regenerar les nostres comunitats, ja que l’Evangeli ensenya la religió com un seguiment apassionat de Jesús», i, segons Pagola, si arribem a captar això, «com es pot viure més apassionadament que així?».

En aquest vídeo podreu reviure l’interessant conferència del teòleg basc que va omplir la Sala Pere Casaldàliga de gom a gom.

Mn. Claret, delegat de pastoral familiar de l’Arquebisbat de Barcelona, ens parla sobre els desafiaments pastorals de la família

Durant la conferència es valorà el què i el per què del Sínode de Bisbes sobre la família, així com alguns aspectes que van discutir-se en l’encontre.

Watch live streaming video from claretcattv at livestream.com

Els dos grans impactes que vaig tenir a l’entrar a una presó van ser: la mirada dels interns i la gran xarxa de voluntaris catòlics existent

Édison Fañanás, casat, pare de família nombrosa i diaca. Llicenciat en Ciències Químiques (Universitat de Barcelona, 1994), llicenciat en Ciències Eclesiàstiques (Facultat de Teologia de Catalunya, 1999) i doctor en Teologia Catòlica (Eberhard-Karls-Universität deTübingen, 2013) va ser alumne del col·legi Pare Manyanet de Barcelona i actualment treballa com a professor d’institut a l’escola Hermann-Gundert-Schule...

Read more »

P. Puigdomènech: «Cal demostrar amb la vida que un altre món, i una altra Església és possible»

P. Puigdomènech: «Cal demostrar amb la vida que un altre món, i una altra Església és possible»

La conferència a càrrec del P. Ventura Puigdomènech va suscitar un gran interès entre els assistents a la convocatòria, organitzada per l’URC i la Fundació Claret. Unes imatges inicials precioses, la biografia del P. Charles de Foucauld, la comunitat de Tibhirine, l’església algeriana, el batec de l’història, el diàleg entre cristianisme i l’islam… Un...

Read more »

Una Església dialogant amb el judaisme i les altres religions i confessions cristianes

Podeu reviure prement l’enllaç la conferència del cicle «L’estil d’Església que promou el papa Francesc: Una Església dialogant amb el judaisme i les altres religions i confessions cristianes» amb Jorge Burdman, representant dels àmbits d’educació i diàleg interreligiós de la comunitat israelita de Barcelona, Jordi Giró, representant de l’Església Catòlica al Grup de Treball Estable de Religions (GTER), i Mohammed Halhoul Debboun, secretari de la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT). Va moderar l’acte Joan Hernàndez, Director del Grup de Treball Estable de Religions (GTER).

Reviu el XVI Simposi de la Fundació Claret

1

This gallery contains 8 photos.

Cicle «L’estil d’Església que promou el papa Francesc»

Podeu reviure prement l’enllaç la conferència del cicle «L’estil d’Església que promou el papa Francesc: Una Església samaritana que es desplaça als marges i a les perifèries» amb Eduard Ibàñez, Director de Justícia i Pau, Sor. Lucía Caram, Dominica Contemplativa, i Manuel Lecha, coordinador de l’àrea social de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Va moderar l’acte Lluís Serra, marista.

Watch live streaming video from claretcattv at livestream.com

El nostre canal YouTube